Una bona exposició et fa qüestionar el teu concepte del món. Això em va passar ahir a l’inauguració del "Bestiari Festiu d’Europa 1870-1970" a La Sala, així que us la recomano amb sinceritat.
El vespre va començar amb una curta tertúlia entre en Jan Grau (del Departament de Cultura de la Generalitat) i en Ramon Saumell (expert local de la cultura popular), on ens vam assabentar que aquests monstres són símbols de tot el terrible de la vida però que la cosa que uneix les tradicions hi relacionades és gue l’home és per sobre d’ells, que els domina. També es va destacar que mentre els dracs semblen existir pertot arreu d’Europa, alguns països tenen a més els seus favorits locals, p. ex. camells a Itàlia o cavalls a Anglaterra.
“Anglaterra?”, pensava jo mentre pujavem les escales cap a l’exhibicó a la sala superior i gairebé abans que hi haguéssim arribat em va dir en Carles Borrell (del programa ‘Gaudeix la Festa’ al Canal Blau 
que sembla que no nosaltres, els suecs, som uns ‘sosos’ i no gaire culturals. I què podia respondre – segons això que hi penjava tenia raó: fotografies de cercaviles amb elements del bestiari provinent de tota Europa (Occidental), amb l’excepció dels països Nòrdics.
La tradició dels dracs que jo fins ençà sempre havia descrit com típicament català va resultar ser gairebé paneuropea. Com podia haber-me perdut aixó, jo que em considero educat? Ja sabia que tindria dificultats per dormir. El món se m’estava tremolant.
- - -
Conec jo catalans que no han vist un drac? No! Conec jo anglesos que han vist coses semblants al seu país? No! Hi havia clarament alguna cosa que no quadrava. Un cop tornat a casa meva, els meus bons amics Google i Wikipedia van finalment restablir l’ordre a la meva vida. Després d’una mica de recerca vaig trobar les traces que queden de les cercaviles amb bestiari a Anglaterra, el ball de banyes (el ball del cèrvol) d’Abbots Bromley. El fet que no vaig trobar-ne més subratlla la diferència. Aquí, al contrari, la tradició és molt viva, i això, de veritat, és típic de Catalunya.
- – -
Per cert, et trobes fácilment amb la cultura popular local si a Wikipedia fas una recerca (en anglès) amb les paraules Catalunya o Bèlgica, però no si en comptes d’això hi poses Anglaterra, França, Itàlia o Espanya. Algun dia intentaré entendre per què no valorem el patrimoni cultural nacional de la mateixa manera. La gent que presenta Suècia a Wikipedia, per descomptat, no tenen res a dir sobre el folklore, però això ja no ens sorprèn, no? O què dius, Carles?
- – -
L’Exposició el “Bestiari Festiu d’Europa 1870-1970” es mantindrà fins al dia 9 d’agost – és a dir durant tota la Festa Major -, i l’entrada és de franc. Com veieu, no hi ha excuses per no anar-hi.
- – -
Hola Maria,
Tens raó. El proper post serà precisament sobre l’exposició de gegants – per a un temps llarg la millor exposició que hi ha hagut, que hi ha i que hi haurà en aquesta ciutat.
Visitar el museu d’en Victor Balaguer en aquest dies (quan a més és de franc) deuria ser obligatori per a tots vilanovins!
//Erik
Tens raó, d’exposions amb aquesta qualitat tenim massa poques.
L’Exposició el “Bestiari Festiu d’Europa 1870-1970” es mantindrà fins al dia 9 d’agost – és a dir durant tota la Festa Major -, i l’entrada és de franc. Com veieu, no hi ha excuses per no anar-hi.
Conec jo anglesos que han vist coses semblants al seu país? No! Hi havia clarament alguna cosa que no quadrava.